diumenge, 24 d’abril del 2016

HUMANISME

HUMANISME: BERNAT METGE. ANTONI CANALS

  Llig el fragment de Lo Somni i respon les qüestions següents


Un divendres a mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat a estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué gran desig de dormir, i alçant-me en peu passegí un poc per la dita cambra, però sobtat de molta son vaig gitar-me sobre el llit, i sobtosament sense despullar-me, m’adormí, però no pas en la forma acostumada, sinó en aquella que els malalts o famejants solen dormir.
Estant així, se m’aparegué un home de mitjana estatura [...] i per a mi fou evident que estava davant el rei en Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc de temps que havia mort, i al qual jo llongament havia servit. I dubtant de qui era, m’espaordí terriblement. Llavors ell em digué:
–      Allunya tota por de tu, perquè jo sóc aquell que et penses.
–      Oh, Senyor! Com sou vós ací? No vau morir l’altre dia?
–      No, sols deixí la carn a sa mare, i doní l’esperit a Déu, qui me’l va donar.
–      Com l’esperit? –diguí jo–. No puc creure que l’esperit siga res ni que puga tenir altre camí sinó el que la carn té.
–      I doncs, què creus que sóc jo? No saps que l’altre dia passí de la vida corporal en què era?
–      Ho he escoltat –responguí–, més ara no ho crec, perquè si haguéreu mort no seríeu ací, e entenc que sou viu [...]
–      La fama, que jo he pagat el deure de natura; i el meu esperit és aquest que parla amb tu.
–      Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen.
–      Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar.
–      No em pareix –diguí jo– que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes; sinó que el que sempre he cregut és que el que hom anomena esperit i ànima no fos altra cosa sinó la sang o la calor natural que és en el cos. [...]
–      Molt t’enganyes –digué ell–, pareix que no faces diferència entre una classe d’esperit i l’altra.
–      No, perquè veig que totes les coses animades moren d’una mateixa manera.


a)    Quines idees, oposades a les de l’església, expressa Bernat Metge? Diu que se li va aparèixer el rei, quan era mort, en forma de espèrit i pensa que no es posible la separació del cos i l’ànima, mentres que l’esglèsia diu que després de la mort, es separen aquestos dos, i l’ànima es va amb Dèu.


b)  Quin exemple dóna Metge per justificar que no creu en res que no puga veure amb els propis ulls?
  Diu que  ha vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual ell pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes.


c)   Justifica amb exemples del text el caràcter humanista.


Es racionalista perquè no es creu que hi haja vida després de la mort, ja que aquesta idea es troba fora del coneixement de la raó.
Apareix el concepte de antropocentrisme, ja que la raó humana s’imposa per sobre de la raó divina.


d)   Perquè creus que Lo somni va servir per a què Metge fos perdonat?
Perque segons ell, va aparèixer el rei en forma de espèrit i li va a dir que ell no li habia matat, sino que la seua mort va ser natural.


e)    Descriu amb adjectius la personalitat i actitud de Metge i justifica'ls mitjançant la informació del text que has llegit i dels continguts teòrics.


-Incrédul: no creu en allò que s’escapa de la raó, i que mai  ha vist abans.
-Llest: aconsegueix ser perdonat de la  suposta mort del rei de manera molt intel·ligent, mitjançant l’aparició i confessió del rei.

dimecres, 6 d’abril del 2016

VUIT DE MARÇ

DIA DE LA DONA



Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.

Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal (1952-1998)


ACTIVITATS
Crea una entrada amb el títol "VUIT DE MARÇ" on copies el poema i realitzes les següents activitats.

1. Busca informació sobre Maria Mercé Marçal i afegeix una foto.

   Maria Mercè Marçal i Serra va ser una poeta, catedràtica d'institut de català, narradora, editora i traductora catalana. Va fer servir com a nom de ploma     
Maria-Mercè Marçal. També va ser activista política, cultural i feminista. El 1976 guanya el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes(1977) i es perfila com una de les veus més innovadores de la generació del setanta Ensenya llengua i literatura catalanes, professió que ja no abandona. Inicia també una activitat de conferenciant i assagista sobre el feminisme i la literatura, que la convertiran en una de les teòriques més sòlides.


2. Expressa què vol dir amb la metàfora "obrim una finestra / en aquest cel tancat". (Versos 3-4).

Es com dir que apareix una oportunitat quan estava tot perdut.

3. Per què es compara amb les "bruixes d'ahir"? Què pretén conseguir per al futur de les dones? (segona estrofa).

Per que les bruixes eren mal vistes antigament i tenien un pensament diferent a la resta, no eren entesses. Per això es compara amb elles, ja que té una visió diferent a la resta. Segons ella, si totes les dones ens unim, serem escoltades. La unió fa la força.

4. Quines coses pretén deixar de banda i per quin motiu creus que ho diu? (tercera estrofa)

Vol deixar de banda les coses que ha de fer la dona per que l’home ho diu, com per exemple cuidar la casa, cuinar, i totes les coses que ells no solen fer per que diuen que és nostra responsabilitat.

5. Quina és segons el poema "l'arma i l'escut"i per què consideres que li dóna tanta importància?


6. Com s'imagina el futur? Expressa què et transmet la darrera estrofa.

Ella considera que si lluitem per els nostres drets, aconseguirem l’igualtat i l’alliberament de la societat masclista.

  • Fixeu-vos en les següents dades i expresseu la vostra opinió en unes 10 línies sobre si s'ha avançat prou en la igualtat dels sexes o la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona:
En les següents dades podem observar que tot lo relacionat amb la casa i els fills és normalment cosa de les dones, i lo relacionat amb els diners i les reparacions son cosa de homes.
En les decisions en parella, solament destaca l’home en comprar aparells tecnològics, mentre que totes les demes coses, com tenir un fill, plans de cap de semana, comprar electrodomèstics, etc es cosa de dones. Pasa el mateix en les feines, en les que normalment ho fan tot les dones excepte les reparacions de la llar.
A l’hora de treballar, les dones son les que normalment fan reduccions de jornada.

Hem millorat respecte abans sobre el tema del masclisme, però encara vivim en una societat masclista.