HUMANISME: BERNAT METGE. ANTONI CANALS
Llig el fragment de Lo Somni i respon les qüestions següents
Un divendres a mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat a estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué gran desig de dormir, i alçant-me en peu passegí un poc per la dita cambra, però sobtat de molta son vaig gitar-me sobre el llit, i sobtosament sense despullar-me, m’adormí, però no pas en la forma acostumada, sinó en aquella que els malalts o famejants solen dormir.
Estant així, se m’aparegué un home de mitjana estatura [...] i per a mi fou evident que estava davant el rei en Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc de temps que havia mort, i al qual jo llongament havia servit. I dubtant de qui era, m’espaordí terriblement. Llavors ell em digué:
– Allunya tota por de tu, perquè jo sóc aquell que et penses.
– Oh, Senyor! Com sou vós ací? No vau morir l’altre dia?
– No, sols deixí la carn a sa mare, i doní l’esperit a Déu, qui me’l va donar.
– Com l’esperit? –diguí jo–. No puc creure que l’esperit siga res ni que puga tenir altre camí sinó el que la carn té.
– I doncs, què creus que sóc jo? No saps que l’altre dia passí de la vida corporal en què era?
– Ho he escoltat –responguí–, més ara no ho crec, perquè si haguéreu mort no seríeu ací, e entenc que sou viu [...]
– La fama, que jo he pagat el deure de natura; i el meu esperit és aquest que parla amb tu.
– Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes parlant amb vós jo no creuré que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen.
– Veritat és –digué ell– que el morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar.
– No em pareix –diguí jo– que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes; sinó que el que sempre he cregut és que el que hom anomena esperit i ànima no fos altra cosa sinó la sang o la calor natural que és en el cos. [...]
– Molt t’enganyes –digué ell–, pareix que no faces diferència entre una classe d’esperit i l’altra.
– No, perquè veig que totes les coses animades moren d’una mateixa manera.
a) Quines idees, oposades a les de l’església, expressa Bernat Metge? Diu que se li va aparèixer el rei, quan era mort, en forma de espèrit i pensa que no es posible la separació del cos i l’ànima, mentres que l’esglèsia diu que després de la mort, es separen aquestos dos, i l’ànima es va amb Dèu.
b) Quin exemple dóna Metge per justificar que no creu en res que no puga veure amb els propis ulls?
Diu que ha vist morir homes, bèsties i ocells, i no veia que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual ell pogués conèixer que carn i esperit fossen dues coses distintes.
c) Justifica amb exemples del text el caràcter humanista.
Es racionalista perquè no es creu que hi haja vida després de la mort, ja que aquesta idea es troba fora del coneixement de la raó.
Apareix el concepte de antropocentrisme, ja que la raó humana s’imposa per sobre de la raó divina.
d) Perquè creus que Lo somni va servir per a què Metge fos perdonat?
Perque segons ell, va aparèixer el rei en forma de espèrit i li va a dir que ell no li habia matat, sino que la seua mort va ser natural.
e) Descriu amb adjectius la personalitat i actitud de Metge i justifica'ls mitjançant la informació del text que has llegit i dels continguts teòrics.
-Incrédul: no creu en allò que s’escapa de la raó, i que mai ha vist abans.
-Llest: aconsegueix ser perdonat de la suposta mort del rei de manera molt intel·ligent, mitjançant l’aparició i confessió del rei.
