Signes de puntuació

SIGNES DE PUNTUACIÓ

Escolteu el primer sonet que rima amb els seus propis signes de puntuació: "Dictadura", de Jordi Prenafeta i escriviu vosaltres un altre poema amb un altre tema on aparega també aquesta rima amb els signes de puntuació.

Jo conec un home molt cult:                          [dos punts]

crec que quan era jove vivía a Roma,           [coma]

els seus fills,Pere i Joan, molt atractius...       [punts suspensius]

Anar a la seua casa no era gens avorrit.       [punt i seguit]

Un dia va dir-me amb emoció:                 [dos punts, guió]

—Anem a fer una excursió!                           [signe d’exclamació]

Va dir-me d’anar a les illes columbretes:       [dos punts, obriu cometes]

«Pere i Joan també vindràn».                  [tanqueu cometes, punt i a part]

Altre dia,vaig quedar amb els xics a una hora;      [punt i coma]

per anar al centre en bici                                        [obriu parèntesi]

(va ser molt divertit).                                         [tanqueu parèntesi, punt i seguit]

I perquè us ho estic contant?                                 [interrogant]

Perquè estic fent un treball, mentres llance la goma,   [coma]

Ups! la he llancat contra un pardal.              [punt final]

1. Corregeix la puntuació de les frases:

La coma (i algun punt i coma)

·    Un dineral, cobren.

·    Va ser molt interessant la conferència d’ahir al vespre.

·    Tot això que m’has dit, faré veure que no ho sé.

·    Aquella biga de ferro, fa la mateixa funció que una de fusta.

·    El nostre autor acaba concloent que aquest fet és secundari.

·    És condició natural de l’home, comuna a tots els animals, l’instint de procrear.

·    La institució familiar, diuen, està en crisi.

·    Si t’estima poc, et danyarà. Si t’estima poc, et danyarà.

·    Els laborals, que no han acudit a treballar, sofriran un expedient.

·    Sí, senyora. No, senyor.

·    Pere, obre la porta.

·    La realitat és, que si el lector de les tres pàgines tan citades no sap, continua sense saber.

·    Quan tothom siga a taula, us ensenyaré què hi ha ací dins.

·    Encara que vingues, no el veuràs.

·    Poc després, de la conferència, no se’n recordava ningú.

·    Ha fet una gran nevada al Pirineu  i a Girona, una forta ventada.

·    A València hi ha 545 bars, a Alacant 390.

·    Els torrons per Nadal i, mentrestant, fruita fresca.

·    No van venir ni els seus amics, ni els seus germans, ni ningú.

·    Puc assegurar-vos; no obstant, que tot el que ha dit és cert.

El punt i coma (i alguna coma)

·    Els components de la Comissió es repartiren d’aquesta manera; de França, 4; d’Anglaterra, 3; del Japó, 5 i d’Alemanya, 2.

·    El punt i coma implica una certa relació de proximitat; si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra, hi haurà punt i coma però si el segon fragment és més bé un aclariment, explicació, conseqüència o resum del primer; aleshores hi escauen els dos punts.

·    El trànsit la gent, els cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia especial.

·    L’atractiu que té no és pas el seu físic o la seua personalitat; ni tampoc, l’exquisida educació rebuda és un atractiu indefinible i misteriós.

·    No em voldria equivocar; però em sembla que la resposta és aquesta.

·    Vaig revisar acuradament la maleta abans de marxar; no obstant, quan vaig arribar, vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.

Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)

·    Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata, per la droga es menteix; la droga arruïna l’estabilitat de les famílies.

·    El culpable del trànsit, de la divisió de paraules i els signes de puntuació, de les escoles, als llibres, és Carlemany: una autèntica paradoxa del destí.

·    I la Carme va explicar: «No cal que em tractes de germana petita».

Parèntesis, guions i comes

·    Pel que fa a aquesta segona ciutat, em referiré; tot seguit, amb més extensió, a la primera -els seus consellers- aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General.

·    Amb els guions l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar intensament l’interès del lector, li pot anticipar un element de sorpresa(que retrobarà més endavant), etc.

·    Els guions introdueixen un element que contrasta bruscament, des del punt de vista de l’estructura sintàctica, amb la resta de la seqüència.

·    Ell ja havia sospitat que els gasos inerts( heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.

·    Per augmentar l’interès del lector podem anticipar un fet donant-lo entre guions(Dostojevski arriba a anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant.)

·    Aquest informe,com tot document oficial, ha de dur registre d’entrada.

   ·   La darrera conferència del cicle ja havia estat interrompuda tres   vegades pels manifestants(la tercera vegada, amb crits feixistes, fou ajornada sense data fixa.)

2.     Puntua els minitextos:

·    Em sent inclinat a creure, que qui va donar als paratges d’Alacant un tan indiscutiblement exòtic nom, era un dels que hi tenien accions.

·    Els que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de figuració i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home, per força ens hem de neguitejar davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure.

·    Molts mots(que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita i potser, també en llengua oral) ja havien envellit un segle més tard.

·    Vam eixir ben de matí, perquè sabíem que allà dalt les bromes gasten males bromes, i vam seguir el ritme previst; malgrat que dúiem criatures.

·    Els folis explicatius són els que van a la capçalera de les pàgines acompanyats del: nom de l’autor i del títol; del capítol o del títol del capítol; i de l’apartat.

·    Abans de la Primera Guerra Mundial: el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als productes agrícoles; el 26% als tèxtils; el 8% al suro;i el 7% al cuir.

·    A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid; tot i que caldria distingir uns casos d’altres.

·    En Pere coneixia prou bé l’individu que li telefonava, i el tenia controlat.

·    Però, les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.

·    Si et digueren res els de l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta i instal·lar els extintors; però que, a l’agost mitja, València fa vacances. Que tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns que l’ajuntament no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.

·    La Comissió, que va judicar el cas, no ha estat ni consultada ni informada; cosa que es podria qualificar de poc delicada com a mínim.

·    Creiem que cal evitar de totes passades l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.

·    La teoria de la relativitat no pot explicar, per si sola, aquestes característiques.

·    Els mateixos carrers, les mateixes cases, els mateixos arbres arrenglerats, la mateixa processó de gent... I això durant un any; potser una vida.

     · La palmera dels dàtils saborosos; el magranes dels fruits, com robins; la planta humil que fa les enormes carabasses... tot el regne vegetal enveja els plàtans, que tenen unes fruites grises, molsudes i tèbies.

      · Ell prou va proposar-s’ho segons sembla... però la malaltia i, finalment, la mort li ho impediren.