SIGNES DE PUNTUACIÓ
Escolteu el primer sonet que rima amb els seus propis signes de puntuació: "Dictadura", de Jordi Prenafeta i escriviu vosaltres un altre poema amb un altre tema on aparega també aquesta rima amb els signes de puntuació.
Jo conec un home molt cult: [dos punts]
crec que quan era jove vivía a Roma, [coma]
els seus fills,Pere i Joan, molt atractius... [punts suspensius]
Anar a la seua casa no era gens avorrit. [punt i seguit]
Un dia va dir-me amb emoció: [dos punts, guió]
—Anem a fer una excursió! [signe d’exclamació]
Va dir-me d’anar a les illes columbretes: [dos punts, obriu cometes]
«Pere i Joan també vindràn». [tanqueu cometes, punt i a part]
Altre dia,vaig quedar amb els xics a una hora; [punt i coma]
per anar al centre en bici [obriu parèntesi]
(va ser molt divertit). [tanqueu parèntesi, punt i seguit]
I perquè us ho estic contant? [interrogant]
Perquè estic fent un treball, mentres llance la goma, [coma]
Ups! la he llancat contra un pardal. [punt final]
1. Corregeix la puntuació de les frases:
La coma (i algun punt i coma)
· Un dineral, cobren.
· Va ser molt interessant la conferència d’ahir al vespre.
· Tot això que m’has dit, faré veure que no ho sé.
· Aquella biga de ferro, fa la mateixa funció que una de fusta.
· El nostre autor acaba concloent que aquest fet és secundari.
· És condició natural de l’home, comuna a tots els animals, l’instint de procrear.
· La institució familiar, diuen, està en crisi.
· Si t’estima poc, et danyarà. Si t’estima poc, et danyarà.
· Els laborals, que no han acudit a treballar, sofriran un expedient.
· Sí, senyora. No, senyor.
· Pere, obre la porta.
· La realitat és, que si el lector de les tres pàgines tan citades no sap, continua sense saber.
· Quan tothom siga a taula, us ensenyaré què hi ha ací dins.
· Encara que vingues, no el veuràs.
· Poc després, de la conferència, no se’n recordava ningú.
· Ha fet una gran nevada al Pirineu i a Girona, una forta ventada.
· A València hi ha 545 bars, a Alacant 390.
· Els torrons per Nadal i, mentrestant, fruita fresca.
· No van venir ni els seus amics, ni els seus germans, ni ningú.
· Puc assegurar-vos; no obstant, que tot el que ha dit és cert.
El punt i coma (i alguna coma)
· Els components de la Comissió es repartiren d’aquesta manera; de França, 4; d’Anglaterra, 3; del Japó, 5 i d’Alemanya, 2.
· El punt i coma implica una certa relació de proximitat; si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra, hi haurà punt i coma però si el segon fragment és més bé un aclariment, explicació, conseqüència o resum del primer; aleshores hi escauen els dos punts.
· El trànsit la gent, els cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia especial.
· L’atractiu que té no és pas el seu físic o la seua personalitat; ni tampoc, l’exquisida educació rebuda és un atractiu indefinible i misteriós.
· No em voldria equivocar; però em sembla que la resposta és aquesta.
· Vaig revisar acuradament la maleta abans de marxar; no obstant, quan vaig arribar, vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.
Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)
· Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata, per la droga es menteix; la droga arruïna l’estabilitat de les famílies.
· El culpable del trànsit, de la divisió de paraules i els signes de puntuació, de les escoles, als llibres, és Carlemany: una autèntica paradoxa del destí.
· I la Carme va explicar: «No cal que em tractes de germana petita».
Parèntesis, guions i comes
· Pel que fa a aquesta segona ciutat, em referiré; tot seguit, amb més extensió, a la primera -els seus consellers- aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General.
· Amb els guions l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar intensament l’interès del lector, li pot anticipar un element de sorpresa(que retrobarà més endavant), etc.
· Els guions introdueixen un element que contrasta bruscament, des del punt de vista de l’estructura sintàctica, amb la resta de la seqüència.
· Ell ja havia sospitat que els gasos inerts( heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.
· Per augmentar l’interès del lector podem anticipar un fet donant-lo entre guions(Dostojevski arriba a anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant.)
· Aquest informe,com tot document oficial, ha de dur registre d’entrada.
· La darrera conferència del cicle ja havia estat interrompuda tres vegades pels manifestants(la tercera vegada, amb crits feixistes, fou ajornada sense data fixa.)
2. Puntua els minitextos:
· Em sent inclinat a creure, que qui va donar als paratges d’Alacant un tan indiscutiblement exòtic nom, era un dels que hi tenien accions.
· Els que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de figuració i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home, per força ens hem de neguitejar davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure.
· Molts mots(que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita i potser, també en llengua oral) ja havien envellit un segle més tard.
· Vam eixir ben de matí, perquè sabíem que allà dalt les bromes gasten males bromes, i vam seguir el ritme previst; malgrat que dúiem criatures.
· Els folis explicatius són els que van a la capçalera de les pàgines acompanyats del: nom de l’autor i del títol; del capítol o del títol del capítol; i de l’apartat.
· Abans de la Primera Guerra Mundial: el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als productes agrícoles; el 26% als tèxtils; el 8% al suro;i el 7% al cuir.
· A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid; tot i que caldria distingir uns casos d’altres.
· En Pere coneixia prou bé l’individu que li telefonava, i el tenia controlat.
· Però, les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.
· Si et digueren res els de l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta i instal·lar els extintors; però que, a l’agost mitja, València fa vacances. Que tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns que l’ajuntament no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.
· La Comissió, que va judicar el cas, no ha estat ni consultada ni informada; cosa que es podria qualificar de poc delicada com a mínim.
· Creiem que cal evitar de totes passades l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.
· La teoria de la relativitat no pot explicar, per si sola, aquestes característiques.
· Els mateixos carrers, les mateixes cases, els mateixos arbres arrenglerats, la mateixa processó de gent... I això durant un any; potser una vida.
· La palmera dels dàtils saborosos; el magranes dels fruits, com robins; la planta humil que fa les enormes carabasses... tot el regne vegetal enveja els plàtans, que tenen unes fruites grises, molsudes i tèbies.
· Ell prou va proposar-s’ho segons sembla... però la malaltia i, finalment, la mort li ho impediren.
Bona activitat
ResponElimina