dimarts, 31 de maig del 2016

Poesía trovadoresca


1-Escolta el poema recitat, completa allò que falte i realitza les activitats.

1. El poema s'inicia amb una cita d'Ausiàs March, a què penses què es refereix? És un homenatge a aquest autor, perquè ha mort.
2. Digues tots els espais: poblacions i carrers que tenen a veure amb cada moment de la seua biografia del poeta.
Espais que apareguen en el text: la catedral de València(on es troba soterrat), Carrer de Cabilers(on vivia i va morir), carrer del Mar, Plaça de l’Almoina, Gandia(on va nàixer)
3. A quins escriptors es nomena en el poema? Ausiàs March, poetes locals, San Vicent i Joanot Martorell. Els nomena perquèson poetes molt importants del segle d’Or.
4. Explica com se sentia Ausiàs quan intentava escriure i per què consideres que se sent així.
“Deixant amics e fills plorant entorn”

AUSIAS MARCH

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, perplex amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I s'en tornava a casa,irritat, en silenci
bararallant l'epigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la làpida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest... Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro,enllaçant trossos d’ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensaren
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc .
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.





2.Cadascun dels senyals encobreix una dama a qui Ausiàs March va estimar. Estableix la relació entre el senyal i l’amada.

Amors inicials o de joventut referits a una          
dama molt assenyada. (Plena de seny)

Dona de qui reclama de vegades un amor
espiritual i d’altres sensual, amb la qual                                
cosa evidencia les seues contradiccions.(Oh, foll amor)

Amor que li proporciona un equilibri                                      
emocional i pau interior pròpia de la
maduresa aconseguida amb a darrera esposa.(Mon darrer bé)


Personificació de l’Amor, a qui el poeta es dirigeix                
planyent-se per la pèrdua de la facultat d’amar.(Amor, Amor)


Amors dels quals March té consciència de pecat.
(  Llir entre cards)               


3. Llig el poema i analitza la mètrica.

Així com cell qui es veu prop de la mort,  10 A
corrent mal temps, perillant en la mar,      10 B
i veu el lloc on es pot restaurar                  10 B
i no hi ateny per sa malvada sort,              10 A
ne pren a mé, qui vaig afanys passant,     10 C
i veig a vos bastant mos mals delir.           10 D
Desesperat dels meus desig complir,        10 D
iré pel món vostre orgull recitant.              10 C


4. Llig els fragments i comprovaràs que, més que el poeta de l’amor, sembla el poeta del dolor.

a) Explica en què consisteix aquest dolor i com el relaciona amb el tema amorós.

b) Fins a quin punt és responsabilitat de l’estimada que el poeta no puga  aconseguir l’amor pur? Justifica-ho fent al·lusió als versos.

Llir entre cards, ma voluntat se gira                  gira: canvia
tant que jo us vull honesta i deshonesta
allò sagrat odie, tot allò del que tinc festa,
i em plau açò que em fa caure en ira.

Llir entre cards, vos ame tant purament
que m’és dolor com no em podreu amar
sinó d’amor que solen practicar
els amadors amant comunament.


5. Enumera tots els referents amb què es compara el poeta en aquests fragments i digues si són positius o negatius. Assenya-la altres elements que et resulten curiosos.

Així com cell qui en lo somni es delita
i el seu delit de foll pensament ve.

                                           
M’esdevé així com el patró que en platja
té sa gran nau i pensa haver castell.


      Semblant em trobe al qui alegre canta
       i porta al cos disposició mala.

6. Que creus que significa l’expressió de megalòman de l’amor?


7. Escolta el poema Veles e vents, completa els versos i contesta les preguntes
Veles e vents han mos desigs complir         (els meus)
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc ,llevant , los deuen subvenir,       (ajudar)
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial           (favorable)
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà la mar com la cassola en forn,                   
mudant color e l’estat natural ,               (canviant)
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran       (resguardar-se) e cercaran amagallats secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,                               
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
        que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Aprés ma mort, d’amar perdau poder                               
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món delit ,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor ,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,                      
de què part pijor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé .


Analitza la mètrica i la rima
Dels vents:
-       En quina direcció bufa cadascun dels vents que nomena el poeta?
-       Per què demana que siguen parcials en bufar? Simbolitza alguna cosa?
Del mar
-       Hi ha alguna imatge que reforce el símbol que acabem d’analitzar?
Els recursos
-       Assenyala les comparacions i comenta-les
-       Trobes alguna hipèrbole? Assenyala-la i comenta-la
-       Comenta la reflexió sobre l’amor i la mort

dissabte, 28 de maig del 2016

Treball lectura: Terra Baixa

ABANS DE LA LECTURA


Busqueu informació sobre l'autor ací, el moviment literari i l'obra al llibre de text i a la xarxa. Escolliu només allò que considereu important per situar l'autor en el temps i per comparar l'obra amb altres que tracten el mateix tema i amb un estil semblant. Recordeu citar la font d'on haveu obtingut la informació.


Angel Guimerà va nàixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845.És un dramaturg i poeta molt important del segle XIX. És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a nivell europeu. Comença la seua carrera literària amb la poesia, i després se interesa per la literatura. Es situa en la tradició del romanticisme històric.
L'etapa de plenitud de l'autor s'estén fins a 1900, és durant la qual estrena les seues obres més representatives: Maria Rosa (1894) , Terra baixa (1897) i La feta del mar (1900) , que van serportades al cine repetidament i en les que mostra, amb traços realistes, la vida de la Catalunya coetània.
Encara que el moviment destacat i conreat per Guimerà durant l'última dècada del s.XIX sigui el realisme, sorgiran, entre altres erudits, diversos temes apropats, cada vegada més, a un nou moviment: el modernisme.
Els darrers anys del segle XIX, Guimerà ha assolit el cim del seu prestigi. Té un paper important en la política del moment: és portador del Memorial de Greuges a Madrid, intervé en l'Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa
Mor a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, el 18 de juliol del 1924.


OBRA:


Els personatges d'aquesta obra viuen un drama rural on no hi falten els trets característics de Guimerà. Aquests trets són, bàsicament:
- l'introducció d'un personatge desarrelat socialment, que viu apartat de la civilització i que, per mitjà de l'amor, aconseguirà canviar la direcció de la seva vida.
-En contraposició a aquest personatge està el de l'estimada que, per culpa d'una sèrie de causes, no pot, en un principi, correspondre l'amor del seu estimat.
-Tot això, juntament amb un personatge antagonista, són els ingredients que utilitza Guimerà per escriure les seves tríades amoroses.
Tant aquesta obra com Mar i Cel volen demostrar al lector que quan un amor és pur acaba transformant radicalment la vida dels personatges, fins al punt que, de ésser els més marginats i sofridors, els eleva a una categoria divina on podran disfrutar del seu amor per sempre més.
Aquestes obres están íntimament relacionades amb el fet de que Àngel Guimerà sofris un desengany amorós amb la seva veïna. Això li va afectar tant que ho va voler plasmar a les seves obres. És per això que l'amor vertader llibera als personatges de la condició d'homes


BIBLIOGRAFIA:








DURANT LA LECTURA


a) Assenyaleu els fragments que us semblen de més interés per aprofundir en el tema i en la psicologia dels personatges (citeu la pàgina i expliqueu de què tracten, i quins elements temàtics i psicològics trobeu).


-Pàgina 108 i part  de la 109: aquest fragment tracta de quan tornen a casa Manelic i Marta després de la boda, i Marta s’adona de que Manelic no sap la veritat: que s’ha casat amb ell per a que la gent crega que ja no hi ha rés entre Sebastià i Marta. Crec que és important perquè demostra l’inocencia de Manelic, de com ha sigut enganyat.


-Pàgina 109 fins a la 111: Marta i Manelic estan parlant, quan Marta li diu que s’en vaja a la seua habitació, però Manelic veu una llum i comença a adonar-se de la situació en la que es troba. En aquest fragment es pot observar molt bé la trama de la obra, hi ha un triangle amoròs: Manelic es troba amb Marta quan Sebastià entra al molí per a gitar-se amb Marta, i Manelic s’adona de que la seua dona li esta enganyant amb altre, peró no sap amb qui fins al final del segon acte.


-Pàgina 166 i 167: Aquest fragment es el final de la obra, quan Marta vol anar-se del molí i viure amb Manelic, però quan ix del molí es troba a Sebastià, qui no li deixa anar-se i la tana dins del molí amb ell per a que no puga anar-se. Aquest fragment mostra molt bé el caràcter de Sebastià. Com és el terratinent, diu que tot es seu, i per tant Marta també. Com ella no vol quedar-se amb ell, li tanca la porta per a que no puga eixir.


b) Destaqueu el que no entengueu del vocabulari i del contingut.


Paraules que no he entés: 
-engiponar: Vestir de gipó
-minyó:Noi; pàrvul o adolescent.
 tresca:Dansa italiana, grossera i desordenada, de grans cops de peu i batements de mans.
-totxorrot: adjectiu intensiu de totxo: Bastó de cert gruix i sense afinar
-penedeixo:saber greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa; cast. arrepentirse.
 -brètol: Malcriat, desvergonyit.



c)  Plantegeu 3 preguntes per fer-les en la tertúlia literària


-Que creus que fa que els sentiments de Marta per Manelic cambien de eixa manera?
-Xeixa decideix anar-se de Terra Baixa després de que Sebastià li obligara a anar a la boda, o sino anar-se del seu territori.Creus que és un símbol de covardía o de valentia?
-Els pagessos no estan d’acord amb la decisió de Sebastià de emportar-se a Manelic fora de Terra Baixa, ni quan les diu de vigilar el molí per a que Marta no puga escapar, peró ells ho fan igual, sabent que esta mal i guanyan-se l’enemistat continua de Marta. Per què creus que ho fan, per por o perquè no volen acabar con Xeixa?


d) Localitzeu elements simbòlics i expliqueu-los: què representa la terra baixa i la terra alta, el llop, la sang, el foc, la neu, l'aigua, etc.


-TERRA ALTA: és el lloc on viu Manelic. Representa la naturalesa, la vida tranquil·la, digna i honrada.


-TERRA BAIXA: lo contrari a terra alta. Lloc on transcureixen els fets, el territori de Sebastià: el molí, la masía, la casa de les Perdigones…
Símbol de corrupció, prejudicis, maldat…


-EL LLOP:Manelic és qui emplea aquest símbol. Tot bé porque conta una historia del llop que es menjava a les seues ovelles. Era un animal dolent i malvat. L’utilitza al final del llibre quan mata a Sebastià, dient ‘ He mort el llop’
És una metafora que es refereix a Sebastià.


-L’AIGUA : en la obra aparerixen dos tipus d’aigua; l’aigua pura de les muntanyes es representada por Manelic, mentres que l’aigua amarganta del mar és Marta. Manelic utilitza aquesta comparació quan diu que ells dos están destinats a trobar-se com l’aigua de les muntanyes i l’aigua del mar.


-NEU: representa la puresa i la inocència de Manelic.


-RAMAT: representa al poble, sempre fan el que diu l’amo que en aquest cas és Sebastià.


-BÈSTIA: així li nomenen alguns dels personatges del poble a Manelic, nomenat així perque viu en la naturalesa, i no té relació amb persones, sols amb animals.


-LA SANG:representa la llei de la Terra Alta.


DESPRÉS DE LA LECTURA


Contesteu en el vostre blog les 25 superpreguntes d'aquest enllaç.


1- L’acció de Terra Baixa transcorre: enterament en un molí.
2-Quina cançó d’arrel popular canta Xeixa en diferents moments del primer acte? A la vora de la mar.
3-Quina d’aquestes característiques comparteixen tots els germans Perdigons?Cap d’ell no té descendència.
4-Quin tipus de marit ha buscat en Sebastià per a la Marta? Un que fós ben bèstia.
5-En el primer monòleg de l’obra, la Marta ens transmet… el seu sentiment de culpa i la seua poca autoestima.
6-Com ho feia Manelic per acostumar-se a la Marta quan encara era a les muntanyes? Tenia una cabra que es deia Marta i hi parlava.
7-Per quin motiu Sebastià vol casar-se amb la pubilla Sala? Per motius econòmics: necessita salvar les seues hisendes.
8-Com reacciona Manelic quan es riuen d’ell vestit de nuvi? S’enfada i vol pegar els del poble.
9-Al final del primer acte hi ha un personatge que vol que el casament no es celebri. Estem parlant de: Tomàs
10-Com acaba el primer acte? Marta diu a Manelic que dormiràn en cambres separades.
11-Per quin motiu la Marta agafa ràbia a la Nuri? Perquè quan la veu amb Manelic li recorda l’inici de la seua relació amb Sebastià.
12-Quan Marta explica la seva infantesa a Tomàs, li explica que… va ser miserable,amb una mare cega i un pare fugit.
13-Quin fet trenca el mur de silenci que separava Manelic i Marta? Es barallen i ell la fereix amb un gavinet.
14-De quina manera es tanca el segon acte? Manelic descobreix la relació de Sebastià i Marta i és explusat del molí.
15-Quina actitud tenen els germans Perdigons durant el tercer acte? Es penedeixen d’haver criticat la Marta i troven que n’han fet un gra massa.
16-Per quin motiu Sebastià tanca la Marta al molí? Perquè els visita el pare de la seua promesa.
17-Què li diu Sebastià a Marta al final del tercer acte? Que l’estima i que ho deixarà tot per ella.
18-Amb quina famosa frase es clou l’obra? He mort el llop!
19-Els personatges de l’obra…  segueixen un esquema simple: bons/dolents
20-El personatge de Marta… S’assembla a altres personatges femenins de l’obra de Guimerà.
21-Un grup de personatges actua de “cor” a la manera de les tragèdies gregues: Manelic i Marta, que s’acaben estimant.
22-S’ha dit que els símbols a Terra baixa… tenen molta presència. El mateix títol és simbòlic.
23-La llengua de Terra baixa prové de l’observació directa del  parlar dels pagesos.
24-Per A.Guimerà l’amor és una força suprema que permet superar qualsevol dificultat.
25-Terra baixa és escrita… en prosa.