divendres, 13 de maig del 2016

LA LITERATURA DEL S.XV: EL TEMA DE LA DONA

Joan Roís de Corella

1. Busca informació sobre aquest poema de Corella i redacta un comentari literari tema, resum, recursos estilístics.

Balada de la garsa i l'esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il•lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
"Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".

Tema: amor entre dos ocells
Resum: Aquesta balada representa dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama.
És una història de desamor; un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mori pel desamor d’ella.

La primera part (deu primers versos) són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats.
La segona part (la declaració amorosa) la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: 10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C
Recusos estilistics: metàfores (garsa= dona), justificació del llenguatge preciosista mitjançant l’aparició de molts adjectius.


                                          JAUME ROIG

  1. Llig el fragment de l’Espill i contesta les qüestions

Fiu convidar         tots a sopar
amb molts potatges    i carns salvatges,
volateria,     pastisseria
molt saborosa       (la més famosa
De tot París).        En un pastís,
la carn farcit,        un tros de dit
hi fou trobat,        molt fou torbat    
qui el conegué;      reconegué
que hi trobaria:     a més, hi havia
un tros d’orella.     Carn de vedella
crèiem menjàssem,         també trobàssem
l’ungla i el dit        tros mig partit:
carn d’hom cert era.       La pastissera,
amb ajudants        filles ja grans
era fornera           i tavernera;
dels que hi tenien,          allí bevien,
alguns mataven,    carn capolaven,
feien pastells         i, dels budells,
feien salsisses        e llonganisses
del món més fines.   Mare i fadrines
el que en tenien     tot ho venen,
i no hi bastaven;    elles mataven
alguns vedells,       amb la carn d’ells
tot ho cobrien,      assaborien
amb fines salses    les dones falses.
En un clot tou,      fondo com pou,
descarnats ossos,   cames i trossos
allí els metien        i ja l’omplien
com els diables      d’abominables,
com el dimoni.      Faig testimoni
que en mengí prou:     mai carn ni brou
de tal sabor,          tendror, dolçor
mai no sentí.         Ja de matí
de totes tres          feren quarters
i la posada            fou derrocada,
i l’aplanaren;         sal hi sembraren
i tots el cossos       tallats a trossos
(cent hi comptaren)        els soterraren
en lloc sagrat.


a) Resumeix el contingut del text

Uns homes que es troben en un banquet, i comencen a menjar  pastissos,carn, aus preparades, i en el menjar és troba l’engany de la tavernera, que ha amagat dins la comida la carn dels que estaven abans en l’allotjament. Al matí següent, van matar a les tres dones responsables de aquesta matança.

b)Comenta els element misògins que detectes al text. Exemplifica'ls.

Tot el text en sí es missògin, i un exemple és al final quan diu que van matar a totes les dones de la posada, i que aquesta va ser derrocada.
c)  En quins vicis de les dones incideix l'autor?

L’autor té una visió molt dolenta de les dones,diu que les dones son com dimonis, que son falses, traidores…

d)Explica quins elements de realisme apareixen al text?

La historia que conta Jaume Roig es desenvolupa en un lloc concret, París que li aporta realisme, ja que pots relacionar la historia en un lloc real, que existeix.
També parla de vinculs familiars, com mare i fadrines, que li donen realisme al text.

d)Fixa’t en la mètrica, comenta-la basant-te en la teoria i analitza-la.

Jaume Roig utilitza l’ús de Les noves rimades, que consisteix en una successió il·limitada de versos octosíl·labs fragmentats en tetrasíl·labs que rimen entre sí. Sovint obligava a suprimir partícules gramaticals i a alterar l'ordre lògic i a fer  girs lingüístics per tal de salvar la mètrica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada