dijous, 5 de maig del 2016

4 GRAN CRÒNIQUES

LES 4 GRAN CRÒNIQUES

1. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.


Quan Nós tornàvem en companyia dels homes, ens vam girar a la vila a mirar la quantitat de moros que hi havia fora de la muralla. Aleshores un ballester ens disparà i ens ferí amb el cairell al cap, prop del front, sobre el barret i la malla, però gràcies a Déu no ens traspassà el crani, sinó que la punta de la sageta ens eixí ben bé a la meitat del cap. I Nós, amb la gran ira que teníem, donàrem tan gran colp amb la mà a la sageta, que la vam trencar. I la sang ens regalimava cara avall,  i amb el mantell de sendat que nós portàvem ens la torcàvem i veníem rient, per tal que la host no es desanimàs.


  Vam entrar en una de les tendes on ens allotjàvem i se’ns inflaren la cara i els ulls; amb l’ull de la part en què érem ferits no hi vam poder veure durant quatre o cinc dies. Quan se’ns va desinflar la cara, vam cavalcar per tot el campament, per tal que la host no es descoratjàs.                                            
                                                                              Jaume I, Llibre dels feyts


Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, es basa en els fets del seu regnat. En aquesta obra  es mostra un profund sentiment religiós.Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en totes les decisions.
Otra característica ès  que el protagonista i l’heroi és sempre el rei.


2. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.


I el cavaller, que veié que els seus companyons eren morts, no tingué més ganes de viure... i a un donà un colp per mig la cara, que totes les dents i les barres li trencà, i caigué de seguida sobre l’altre que es trobava darrere, i com que l’altre no es pogué retenir, caigueren ambdós als peus de la torre i immediatament foren morts.
                                                            
    Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats


Bernat Desclot redacta la crònica d’un ampli període, el de reis com el de Jaume I el Conqueridor, i principalment el de Pere II el Gran. La crònica destaca pel seu rigor històric, ja que gràcies a l’ofici com a  funcionari de la Cancelleria Reial, i el fet de ser coetani del rei Pere va propiciar-li informació de primera mà a l’hora de glorificar la figura del monarca.D’altra banda, s’ha identificat cançons de gesta prosificades entre el text.


3. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.


I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de València, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vestit de blanc que em digué:
 –Muntaner, alça’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déu ha fetes en les guerres on tu has estat.
                                                                    Ramon Muntaner, Crònica


Aquesta crònica és la que més regnats relata; comença amb el de Jaume I i continua els successors. Escriu la crònica com la crònica com un llibre de memòries.


4. Llig el text i comenta les característiques de les cròniques.


L’endemà, que era divendres, el dit mossén Bernat fou portat a la dita plaça, i en hora de tèrcia, públicament i a la vista de tota la ciutat, en la dita plaça, li fou tallat el cap. I, donant el cos a la seua sepultura, fou a nós tramés el cap, car així fou acordat pel nostre primogènit i per aquells del seu Consell.
                    
                 Pere el Cerimoniós, Crònica de Pere III el Cerimoniós


El rei Pere escriu la crònica del seu regnat amb la finalitat de justificar la seua política.Aquests episodis en què el rei ja justícia solen reflectir una gran crueltat i molta sang freda. La crònica està redactada en to autobiogràfic i amb el tractament de “nós”.Tanmateix, sabem que no la va escriure ell sinó diversos escrivans que sotmetien els escrits a la supervisió del monarca. Aquesta és l’única que no inclou cançons de gesta.


5. Llig el text i contesta les preguntes:


a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I?
Va ser enganyat pels cònsols i els homes importants de Montpeller. Com el rei Pere sempre anava pel món, i no s’acostava amb la seua dona, reina de Montpeller, tenia molt disgustats tots els seus vassalls i decidiren posar-li una trampa. Li digueren que la dona que ell amava volia acostar-se amb ell, però solament si era amb la llum apagada.
Ell va caure en la trampa, i va resultar que la dona que es trobava al llit era la seua dona.


b)  Creus que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per què?


Jo crec que està en contra, perquè en la crònica pareix que es trobe a favor de la gent del poble, i que volguera que tinguera descendència amb la reina.


c)   Comenta la importància de l’església amb exemples del text.


d)   Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja i la d’ara?

Abans podies tindre amants sempre que complires els deures com rei. Ara està mal vist tindre més d’una dona al teu llit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada